Marcel Ayats

Selecció de poemes

Cada dia són més les persones
que perden l'interès
per salvar la seva ànima.
I no és estrany. Al capdavall,
a aquestes alçades de la humanitat,
¿qui pot creure's que serà
eternament feliç en un lloc
on ni tan sols sap segur
si hi trobarà un McDonald's?

* * *

Aclaparat per l'angoixant desencís que l'ofegava,
Gauguin va fugir de la seva terra natal
buscant un paradís assolellat
a les Illes Marqueses.
Anys més tard, sol, malalt i decebut,
Gauguin, ple d'enyorança,
pintava paisatges nevats de Normandia.
El paradís, és a dir, la felicitat, mai és on som.

* * *

En un futur no gaire llunyà,
homes i dones estarem
condemnats a conviure
forçosament amuntegats
enmig de les nostres pròpies
purulències i defecacions.
I si un dia, per casualitat,
entre tanta brutícia i excrement
hi neix el miracle d'una flor,
òbviament tothom la defugirà
per la seva lletgesa i la seva pudor.

* * *

Per molt que els miracles tecnològics
segueixin avançant, mai podrem assolir
les estrelles més llunyanes.
Es troben massa lluny...
Les tenim a dins nostre.

(de "La Terra gira entorn del Jo", poemari inèdit)